català - english - español


Pintures sobre tela:
---------------------------
2013
2012
2011

2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
Anterior a 2004

Pintures sobre paper:
------------------------------
2011
2008
2006
2005
2004
Anterior a 2004

Tècnica Mixta:
-----------------
Murals 2010
Fregar i Somniar

Currículum
Sobre la meva obra
Articles
Obres per a TV
Pintura per subscripció
Cursos Pintura
Art a Pratdip

Articles

 

La Vanguardia. 2 de Setembre de 2011 LaVanguardia.pdf

Una pintora a Pratdip: Promoure l’activitat cultural al municipi és un dels objectius que Carme Bassa s’ha propossat pels propers anys.

MARC SOLER Pratdip
Feia anys que la pintora Carme Bassa li donava voltes al projecte de deixar Barcelona, tancar el seu estudi del carrer Canuda, abocat damunt la plaça Villa de Madrid, per instal·lar-se lluny de la capital. A Pratdip hi va trobar el que portava buscant des de feia temps: un vell edifici, allargat, de teulada a dues aigües, en definitiva, un antic galliner en desús que va transformar –amb el consell i col·laboració d’Itziar González– en el que avui és la seva residència habitual i estudi amplíssim i lluminós. L’arribada a la població d’aquesta antiga alumna de l’Escola Massana i de l’Escola Eina –a la primera, amb els companys de curs, va protagonitzar una revolució negant-se a pintar bodegons i a la segona va aprendre els recursos de la pintura amb Ràfols Casamada i Patricio Vélez–, va fixar les bases d’una relació amb Pratdip molt estreta des d’un bon començament. La finca es troba en un paratge – El Planas o El Colomer–, ni gaire a prop ni massa lluny del poble.

En realitat Carme Bassa arribà a Pratdip amb una idea de vida però també amb un projecte cultural. “Tenia al cap que treballar col·lectivament et permet créixer i resulta més enriquidor. I que allà on anés a parar establiria lligams amb la zona”. “La pintura ja es un exercici prou solitari...”, explica la pintora. En va informar a l’alcaldia quan el municipi es va interessar per la seva arribada. “Els vaig explicar –continua Bassa– que això era un projecte cultural. (...)

(Continua: LaVanguardia.pdf)

 

 

A propòsit d'un quadre de Carme Bassa

Qualsevol dels objectes que diàriament fem servir a les nostres cases té més probabilitats que nosaltres mateixos de ser aquí d’aquí a cinquanta o cent anys, fins i tot els més fràgils, els de vidre, els de ceràmica. La idea és simple, però què difícil d’assumir.

I si tinguessim per un moment la possibilitat de llegir o sentir les paraules que tradueixen les emocions, els sentiments, els pensaments que omplen les persones en el moment d’agafar un d’aquests objectes tan quotidians? Quantes mans han tocat la nostra gerra de l’aigua, la safata de l’amanida, la setrillera? Què han deixat aquestes mans en aquests objectes? Els recipients, què contenen? Perquè i com un objecte qualsevol pot esdevenir imprescindible en un paisatge que poguem anomenar la nostra llar? Ben segur que el motiu té poc a veure amb l’aparença de l’objecte en qüestió i molt a veure amb el que aquest objecte ha anat rebent en el contacte amb les diverses mans que l’han fet servir, amb aquest altre contingut que lentament va omplint els recipients.

Esquerdes i cops, pàtina de fums i greix, l’efecte de la llum, la pols, les taques, les crostes... palimpsest de silenci lent.

Babel de codis del temps, llengües diverses en un mapa amb fronteres canviants, territori d’intersticis que no és seu de conflictes sinó de mixtures d’elements que es succeeixen en un espai inesgotable.

Gerros oberts a allò que porti la pluja, aigües i flors. Volums que s’omplen i es buiden un cop i un altre, i tornen a oferir el seu buit a la plenitud. Cossos.

Irene Yúfera

Universitat de Barcelona (març 2006)
--------------------------------------------------------------------------

 

Sala Maragall. Novembre 2005 Bonart.pdf

Carme Bassa: el color d’una feminitat universal

L'exposició de pintura de Carme Bassa proposa una mirada poètica al món que ens envolta, ja sigui desvetllant l’ànima dels objectes quotidians a partir del diàleg que conformen des de la seva presència compartida o la càrrega emotiva que els atorga el temps de convivència; ja sigui en la connexió còsmica d'un diàleg universal que atansa conceptes i representacions, apropant cultures i eludint fronteres tant geogràfiques com cronològiques.

És possible proposar un fil conductor per copsar tot l'entrellat de l'obra d'aquesta artista que observa el món que la inquieta des d'una perspectiva femenina, no pas feminista. Atrevint-se a emprar aquest mot menyspreat per una cultura de clares connotacions masclistes, posant sobre la tela una altra veu a la qual s'hi sumen ecos infinits.

CERCAR TREBALLANT. Les seves obres mai parteixen d'un concepte premeditat, és el diàleg constant amb la pintura, durant el procés de treball, qui va desenvolupant els continguts. El contacte amb els materials, mentre pinta, provoca que la sensibilitat flueixi de forma natural, fent extensives totes les pulsions interiors a la mà encarregada de representar els seus sentiments. D'altra banda, això fa pensar en una artista incansable a l'hora d'endinsar-se en el desconegut per caçar l'inesperat.

El procediment tècnic que Carme Bassa utilitza en l'elaboració del seu discurs artístic és l'encàustica tradicional (cera d'abella barrejada amb resina i pigments). Aquesta dada ja comença a teixir el discurs d'una intenció que també es desenvoluparà en el contingut: la consciència del passat.

SÍMBOLS UNIVERSALS. Les incisions que dibuixen signes i símbols de tot un univers particular i alhora universal porten a la memòria la necessitat humana del traç, de l'empremta. El quadres podrien esdevenir parets per a la casa de l'ànima o un mirall atemporal en la permanència del gest. Pintures rupestres, símbols de cultures antigues o dibuixos de Paul Klee, en definitiva la màgia d'ésser conscient que existeix un codi de comunicació coincident quan s'aprèn a escoltar i a participar de la sinergia.

DEESSES. Les representacions femenines que realitza Carme Bassa estan fetes des de l’òptica d'una dona a qui li interessa el món de la dona. Còmplice i partícip, la sublima en tant que ha escollit el símbol d'una dona que representa la divinitat, recuperant, a més, arrels ancestrals.

Les seves deesses evoquen formes del món clàssic prehel·lènic, concretament les de l'estil protoàtic com ara la Senyora de les Bèsties. Dibuixades en geometries que determinen la capacitat de síntesi, amb línies vibrades que suggereixen la força i dins una estètica que perfila tota una identitat formada per un llegat fortament mediterrani, volent recuperar també l'aspecte sagrat de la pintura.

LLUM DE LA MEMÒRIA. La sensibilitat d'aquesta artista l'emplaça a esbrinar de forma poètica el món que l'envolta. Carme Bassa deixa anar a les obres quelcom de molt endins i és per això que el substrat cultural del que ha abeurat es manifesta, bé evocant frescos de Pompeia des de les finestres de les seves arquitectures pintades, claustres o grafies de cultures ancestrals surant en els paisatges de la memòria, habitats per la llum closa del record. Un record antic, pel caràcter d'envelliment que dóna al tractament de les peces, i viu, pel caràcter de contemporaneïtat que té el discurs de la posició de la dona en la societat actual.

Pilar Giró (Revista Bonart, novembre 2005)
--------------------------------------------------------------------------

 

 

Sala Maragall. Novembre 2003

CARME BASSA. LA VISIÓ D’UN MÓN QUE PODRIA SER IDIL·LIC

La primera condició per ser artista és sentir-se’n i, després, tot seguit preocupar-se pels mitjans per aconseguir que els elements de l’entorn a més de mostrar-se i parlar-nos d’ells mateixos serveixen perquè nosaltres ens hi puguem expressar. Això és el que ha fet sempre Carme Bassa, nascuda a Barcelona que, d’antuvi, en les seves primeres inquietuds creatives, intentà ordenar la seva sensibilitat assistint a classes d’art de l’Escola Massana i, tot seguit, prosseguir aquella pràctica inicial a l’enginyosa Escola Eina – on hi professava el subtil artista pintor Albert Ràfols Casamada –, que emplaçà Carme Bassa en aquell moment estrany i difícil que és el de no fiar-se del conegut i, aquesta és la missió de l’art, penetrar en el desconegut, que és el que, si realment s’és artista, ha de procurar fer tot aquell que se sent empès per la inquietud d’intentar esbrinar un sentit menys arrossegat, pràctic i immediat del nostre món, per fer-nos sentir, a través de les emocions, que la realitat pot ser també una poètica. Per si encara li manqués quelcom a Carme Bassa, arrodoní la seva formació assistint a l’Accademia dell'Arte, de Florència, aquella ciutat que genera en tothom que s’hi apropa la síndrome de la inexhaurible ànsia de bellesa permanent.

El que acabem d’escriure ho podem verificar a l’exposició que se celebra a la “Sala d’Art Maragall”, de Barcelona. D’entrada, com era previsible, ens adonarem que la primera qüestió que preocupa l’artista és la del suport de l’obra i del procediment per executar-la. Per a l’experiència creativa actual opta per la tècnica de l’encàustica, aquella antiga manera de fer que, per mantenir els colors en tota la seva frescor i potència, els diluïa a la cera calenta. Aquesta és la seva primera escomesa. Tot seguit, la temàtica que tractarà, amb una finalitat tanmateix ben del nostre temps, és la d’un món idíl·lic, on serà la dona la que representarà la dona; és a la dona que l’interessa el món de la dona, i no aquella manera habitual de fer que ens la fa veure a través de l’home artista, que entra en voyeur al món femení. Per tractar aquest tema calia proposar un sistema representatiu atractiu; l’artista l’ha trobat a l’àmbit de les formes de l’antic món clàssic prehel·lènic: aquelles geometries que s’expressen elles mateixes perquè permeten al creador ser espontani i directe, ensems que crea un àmbit de textures que donen plena satisfacció a l’ull golós d’aquell món que comença a discórrer davant seu. Les dones, ara deesses, cobertes amb els seus vestits suggerents, traçats amb la geometria de la línia vibrada, intermitent, l’artista les ofereix per mitjà d’una nova ampliació de procediment, el del collage plàstic. Això converteix l’obra en unes escultures incipients que atorguen als quadres un atractiu afegit, atès que, per exemple, en els atuells el procediment del collage permet que el tractament sobre el pla esdevingui visualment un mostrar aquells elements en una il·lusió de profunditat, sense recórrer a cap tractament geomètric preestablerts.

Però no és això, només. A l’artista l’atrau el món del paisatge, que ens el dóna en la més idíl·lica visió mediterrània, mai, però, servint-se del tema de la dona ajudada i passiva sinó en aquell en el que la dona es mou, hi és dinàmica i es possessiona del seu entorn i ambient. Com si no en tingués prou, crea també, amb la problemàtica afegida de nous procediments – pols de ferro – unes natures mortes, uns interiors que proclamen ben clarament que el nostre món no és de desesperació si el sabem veure i tractar des d’altres plantejaments: els de la subtilitat, sensibilitat i bellesa.

Arnau Puig. Filòsof i crític d’art
--------------------------------------------------------------------------

 

 

Sala Maragall. Juny 2002

AIRES DE FLORÈNCIA

Formada a l'Escola Massana i a Eina, on a més de pintura va cursar ceràmica i altres diferents tècniques, del gravat al fresc, Carme Bassa va ampliar després estudis al prestigiós Institut d'Art Lorenzo de Medici de Florència. Tal bagatge de coneixements i recursos tècnics té com a primera conseqüència una obra acurada i cuidada en extrem de cert toc renaixentista.

De preferència es val, per obtenir composicions delicades i imaginatives, de l’encàustica, tot barrejant cera d'abella amb pigments i resines, el que els dóna una qualitat de puresa. El gruix de la matèria li permet incisions o grattages que poden resoldre's en figuracions esquemàtiques. I diu: "En una composició abstracta puc incorporar elements figuratius que evoquen tant la vida quotidiana com les meves preocupacions vitals i sentimentals". Encara que no sempre dóna títol exprés a les seves diferents imatges, aquest pot aparèixer en forma de grafisme com en "Estenedor". Pot també distribuir els elements d'un port com grues, tinglados i vaixells ("A prop del mar"), prescindint de la perspectiva renaixentista per adoptar la perspectiva plana de l'art primitiu. O en lloc de treballar a l’encàustica barreja pols de ferro amb coles i acrílics per obtenir superfícies treballades amb tècniques apreses de l'abstracció que donen les seves composicions més vigoroses, més pictòriques i per descomptat de major interès plàstic.

M. Lluïsa Borràs (La Vanguardia, 10-05-02)
--------------------------------------------------------------------------

 

 

Sala Maragall. Juny 2002

Carme Bassa i el suport tècnic

Carme Bassa està en el moment òptim per llançar-se a ser la gran pintora que s'endevina en l'excessiu domini tècnic dels seus quadres. L'ofici no està mai de més, sempre que aparegui com una cosa natural. I en especial, espontani.

Però Carme Bassa, que té excel·lents maneres de dir, encara es complau massa en els seus llenguatges: l'encàustica, combinada amb cera d'abelles, resines i pigments; i el ferro en pols, barrejat amb acrílics i coles. Els resultats formals són bons i criden l'atenció. En l'espai de pocs anys Carme Bassa ha ofert moltes exposicions i ha guanyat en l'aspecte formal.

Josep M. Cadena (El Periódico)
-------------------------------------------------------------------------------

 

Galeria Article 26 (1999)

El món que crea Carme Bassa és un món alhora nou i antic. Com la bellesa i el caràcter que donen els anys, el seu treball té la profunditat i els solcs d'una cara que ha viscut, que ha madurat i que ha esdevingut millor i més complexa. Les seves pintures, subtilment treballades, són ofrenes que contenen gests i siluetes d'imatges implícites i d'objectes fugaços. Figures gravades en múltiples capes sobreposades, gairebé baix relleus, que enllacen amb una iconografia prehistòrica que a voltes recorda els petròglifs de velles cultures ja desaparegudes. Aquests elements gràfics en la seva obra són el record d'una memòria antiga, que ens parlen de llocs i d'èpoques remotes.

Sense deixar la seva terra, Carme Bassa va més enllà, projectant-se a partir de formes i textures que són un reflex subliminal de la seva geografia, i de l'ús de formes i colors molt propis de l'austeritat catalana. Les seves superfícies, de densa textura, estan molt influïdes per les tonalitats que es troben en aquest entorn. Utilitza bàsicament les gammes terroses i un blau lluminós i molt mediterrani. En les seves pintures sobre tela amb tècnica encàustica, hi ha una estètica voluptuosa de pigments i materials; de múltiples capes on la pintura es barreja amb pols de marbre, resines, cera d'abelles i parafina, per tal de crear una superfície densa i treballada. Com petjades damunt la sorra del desert, la pintura de Carme Bassa és plena de símbols enigmàtics d'una secreta llengua gravada sobre cera.

Katherine Slusher
-------------------------------------------------------------------------------

 

Galeria Art Sud, Toulouse, 1996

Tot i el risc de caure en la simplificació, podríem dir que en la producció de Carme Bassa hi ha dos tipus bàsics d'obres, dos camins que ha recorregut paral·lelament. Seguint aquesta divisió, trobem, d'una banda, obres figuratives i, de l'altra, composicions abstractes. Dins la primera categoria, hi trobem exercicis de representació, de mirada cap a l'exterior, mentre que la segona es refereix a exercicis de gest, que resulten d'una observació interna i d'una exteriorització espontània.

En el primer gran bloc d'obres, hi trobem representats els elements de la domesticitat, de l'espai interior, de les coses externes vistes des de dins, sovint a través d'una finestra o d'un balcó. Com a estadi intermedi, hi ha una sèrie d'obres en les quals hi ha un component d'ordenament harmònic nascut del respecte i de l'admiració pels objectes i per les formes externes que envolten l'artista. Són elements que li fan companyia i que estan carregats de sentit i d'associacions. Els objectes més propers li serveixen de referents formals ì iconogràfics, a partir dels quals pot encetar una recerca de possibilitats de forma, de llum, de gest i, en darrera instància, d'expressivitat.

D'aquesta immediatesa quotidiana la Carme passa, en el segon bloc d'obres, al seu univers interior, a tota una simbologia que suggereix temes més personals i íntims. Aquestes pintures més abstractes, tot i que recorren a elements iconogràfics recognoscibles, són composicions simbòliques que s'han d'anar desxifrant i que exigeixen que estiguem oberts a allò que se'ns hi explica. Són obres que cal contemplar sense pressa i en les quals es deixa ai descobert, gairebé d'una manera figurativa i amb determinació, l'autocensura i el dubte. Ja dins d'aquest mode més abstracte, la línia, el grafisme i la composició abstracta serveixen per expressar estats personals. Hi trobem també un estudi respectuós del color, del conflicte cromàtic, del diàleg que estableixen els colors entre si i de les possibilitats expressives del seu simbolisme.

En les darreres creacions, composicions de format petit sovint apaïsat, fetes amb una tècnica de resina que s'asseca molt ràpidament, Carme Bassa atreveix a fer tina mica el que ja feia en les tintes xineses de l’any 1994. Es tracta de l'estudi del traç com a síntesi instantània d'allò après i assimilat, una traducció ràpida i espontània del bagatge adquirit per l'artista i que tanmateix desafia tota possible intencionalitat. Es tracta en certa manera de no fer massa cas de les repensades, dels dubtes d'última hora, ni de caure en la temptació d'introduir “correccions" o modificacions posteriors. Es tracta, en definitiva, de forçar la confiança en el gest espontani.

En les resines hi ha un component de limitació expressa del temps de què l'artista disposa per a l’execució. Cal dir alguna cosa en un espai de temps donat i conegut per endavant, i veure què passa. Això obliga a una reflexió prèvia del que es vol aconseguir, però també deixa oberta la possibilitat de descobrir el que hom pot arribar a assolir amb recursos tan limitats. Una cosa són les intencions i els plans establerts a priori i una altra la que s'acaba fent en un moment donat i en circumstàncies molt concretes. Pel que fa als resultats plàstics d'aquest procés, sovint hi trobem traços primordials i formes bastant universals en la seva simplicitat cal·ligràfica. Hi ha molts signes i moltes representacions esquemàtiques de formes bàsiques i polisèmiques, tot i que en mans de Ia Carme passen inevitablement pel sedàs de la seva visió personal, del seu món de significacions.

En la contemplació de la seva obra ens adonem del seu nivell d'intuïció a l'hora de copsar temes universals que hi sorgeixen gairebé de manera inevitable. L'evolució de Carme Bassa ha estat un procés d'anar provant diferents temes i tècniques i d'anar seguint camins d'autoanàlisi. La seva recerca formal és més conscient al començament de cada etapa, quan es familiaritza amb una nova tècnica, però a mesura que va agafant seguretat amb el mitjà, la intencionalitat es va diluint i va perdent importància.

En tot cas, quan Carme Bassa s'escolta a ella mateixa i no es proposa un exercici conscient, quan el propòsit és més lliure i menys preconcebut, arriba a fer imatges resplendents, eloqüents, generoses i emocionants: moments concentrats de saviesa, de seguretat tranquil·la en si mateixa. on ja no hi ha dubtes, on només hi ha llum i clarividència. Una llum que es desprèn del reconeixement d'un mateix, més enllà d'externalitais i de coses supèrflues. Aleshores la impressió que dóna és la d'un retorn, o d'una recuperació, no només d'un descobriment. L'efecte és el d'obrir un regal de llum que ha estat embolicat amb un paper que li era accessori i que només servia per ocultar-lo. Carme Bassa no té por d'anar provant extrems d'energia i de foscor, de feblesa i subtilitat i de tot allò que hi pugui haver entremig. En la seva obra hi ha una oportunitat per a cada moment, una composició per a cada estat d'ànim.

Martina Millà

MA Institute of Fine Arts (New York University)
-------------------------------------------------------------------------------

   
Carme Bassa - www.bassa.com - bassa.carme@gmail.com
Tots els drets reservats / All rights reserved / Todos los derechos reservados